Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila amurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s'engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d'ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei.
Ella s'acomiada sense vacil.lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se'n va cap al bosc.
De cop i volta es troba un jove caballer, armat de cap a peus, portant una llança punxaguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.
Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l'esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac.
En aquell punt, un esbufec del drac entemordí la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l'ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang.
I es per això que et passes la infantesa i l'adolescència patint perquè el noi/noia que t'agrada et regali el preuat botí...una rosa o un llibre...Per part meva ( i de més d'un ;-) ) és el primer any de la meva vida que tindré una rosa formal i formosa ;-)
Us desitjo un feliç Sant Jordi!!!!!!!
6 comentarios:
jejeje avui és un dia molt bonic.
I no sé perquè però a les escoles es viu amb igual intensitat que al carrer... tan ple de colors.
Aquest día m'agrada.
I m'agrada que a la gent li agradi ;)
Buuuffff.. intenta treballar a Plaça Catalunya.. és indignant.. no pot ser que hi hagi tanta gent que no treballi!! Així no tirarem el pais endavant! ;p
Buuuffff.. intenta treballar a Plaça Catalunya.. és indignant.. no pot ser que hi hagi tanta gent que no treballi!! Així no tirarem el pais endavant! ;p
a molta gent li agrada, cert...i jo mateixa disfruto la festa amb alegria :-)però recordo molts Sant Jordis infantils amb tan sufriment...massa pressió socio-cultural respecte a la parella suposo...i només érem uns nems! m'agradaria tornar al passat i dir-me a mi mateixa: es igual que "ell" no t'hagi regalat una rosa...el món continúa!!!
:)
t'he posat en el meu racó "rincones" així et puc seguir la pista de prop :D
Venus
P.d... Es un fàstic això de les talles, cada cop que vaig a comprar-me roba, em poso malalta!
jo també t'he afegit :-)
ens anem llegint!!
Publicar un comentario