TONGOFÓNICA

vaya,vaya,vaya....acabo de rebre un mail que de confirmarse la informació que porta, els de timofónica hauran escalat un nivell més en el amable i legal tema de la telefonía...resulta que, i cito textualment "Cualquier entidad que haya contratado una línea 901 ó 902 ha tenido que abonarse previamente a un número de teléfono normal, que habitualmente empieza por el código de la provincia, hasta completar 9 dígitos y al cual se vincula el servicio 901 ó 902" que vol dir això? Doncs que quan truques a informació de la teva companyia de mòbil perque et treguin el puto buzon o quan truques a la caixa perque t'anulin una tageta o quan "---poner actividad relacionada con 901/902 aquí---"t'estan cobrant una pasta típica d'aquests números, i te la pots evitar sapiguent el número real. Forma de conèixer aquests números aquí

ME GUSSSSSSSTA

Fecha de salida: 10 Octubre 2007

a falta de nueva temporada.....bienvenidas sean las ediciones en DVD!!!!!! més imatges aquí

FARÇA

que cadascú digui el que vulgui, això està clar...el que també està clar es que la decisió està lligada i ben lligada...ara bé, que portin un any anunciant a bombo y platillo que el Camp Nou "necessita" una remodelació i que tants arquitectes d'aquí i d'allà han presentat propostes innovadores i amb visió de futur i no se què...i va i el que guanya és nada más y nada menos que el senyor Norman Foster ... que vols que et digui...no feia falta tant concurset aparentment equitatiu i formal i "públic" si el que volien era un nom, un icone....publicitat i pasta en definitiva...Això és una qüestió, que fins i tot podríem passar per alt perquè en el món del fútbol, què no és publicitat i pasta?...però es que a més a més el disseny es una puta merda!!!És horrible, és un puti club en una zona on les llumetes vermelles i blaves són el que faltaven per acompanyar l'ambient....és poc modern i funcional, és excessivament ostentós i narcisista!!El Barça no és així!!! perquè a veure...jo sóc una culé com la que més però senyors, que és un puto esport el futbol, i això és simplement l'estadi on es juga aquest esport!..i jo no vull que el Camp Nou hagi de ser "l'icona" de Barcelona, el punt de referencia...vull que sigui l'estadi i prou: un lloc cómode i accessible per als jugadors per a jugar-hi i per als espectadors per a gaudir-hi...Aquesta dèria del Laporta per fer el Barça taaaant més que un club em comença a cansar...nosaltres érem més que un club molt abans de que ell arribés...ai no se...la sensació general que em queda es que es vol com imposar una imatge de superguays i sobrats i "somos lo mejorcito" que tant criticàvem al Madrid i ara estem siguen "nosaltres" qui actuem així...esperem no estrellarnos com els nostres veïns galàctics.....

P.D.: a part de tot el d'abans digueu-me si m'equivoco...però si la torre Agbar era el fal.lo, penis, polla o com se la vulgui anomenar, de Barcelona....no us sembla que el Camp Nou serà el cony, flor, vagina etc...que el complementarà?????Altres fonts apunten a que en realitat es un cul, anus, final de l'intestí etc...claaar!!! ara ho entenc tot, a Barcelona, que quedi clar que som súuupermoderns i "progres" i sense complexes..qui vulgui carn,carn..i qui vulgui peix també el té.

MASSIVO

tras Momentos Memorables en el sistema, Massive apareció en medio de la noche..equalizadores de decorado y gafas neo-retro fashion para los mas ciegos a la hora de las brujas...la imagen es Mala pero representativa del aMbiente...Massive resiste

IKEA INITIATIVE

parecia imposible pero es cierto, ha pasado, lo han hecho...

MASSIVE....

superado el momento post-examenes estoy lista para dejar que el ambiente me venza...hoy por la noche conciertazo de massive attack al lado del mar, mis pulmones se resienten de la semana pasada...suerte que hoy solo necesito mi mente satisfecha y mis piernas derechas hasta el amanecer...2manydj's cerrará festival...quedará algo para entonces?.....;-)

ENJOYYY!!!!!!!

poouuuuuu....y bajando

si...he suspés l'últim exàmen, el que em donava la possibilitat d'acabar al febrer...el que em donava la possibilitat de marxar a edimburg, el que em donava la possibilitat de motivarme e ilusionarme...en fi...coses pitjors han passat suposo...

COM SUMAR LOST I ARRRR???

YUHOOOOOOOOOO

HIP HIP HURRAAAAA, HIP HIP HURRAAAAAAAA, HIP HIP HURRAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!! He aprovat l'exàmen d'ahir!!!!!!!!!!!!! La meva consciència i autoestima tenen possibilitat d'arribar a nivells òptims de normalitat!!!!!!!!!

LARS

geni dels genis on n'hi hagin...durant un temps haurem d'esperar-nos a gaudir de les seves pel.lícules....raó? ha entrat en una depressió...
home...si veus dancer in the dark, breaking the waves i idioterne seguides no et dic jo que no acabis igual...
espero que es recuperi, trets de contadíssimes excepcions no conec director que arribi més directament a la mèdula que ell...
 visca el dogma 95

EDINBURGH

O com ells diuen "Edimbra", una ciutat que m'ha regalat just el que necessitaba sense haver de demanar-ho :-)...suposo que és en part per això que l'estic començant a idealitzar una mica...però puc ben assegurar que dels tres cops que hi estat n'he tret experiències inolvidables..festa, (mmmmoooooolta festa), paissatges i cels impressionants i un ambient jove de puta mare per conèixer gent i obrir la ment

CHEERS!!!!!!

r de remordiments

Com la persona amb poca feina que ha fet aquesta parida, i tenint en compte que d'aquí 3/4 d'hora tinc un exàmen...si, m'estic aburrint.
Sabeu aquesta sensació de: "ja no m'entra res més"...seguida de.."ja no vull que m'entri res més"...seguida de..."què he estat fent l'últim mes???" en fi...deseperació, pressió, remordiments?? si, tot això i més a.....el cervell de la Diana!!! Yuhoooo :-(
Com molt bé deies Omar, sembla que mai sortim d'aquesta roda de "període d'exàmens"....i n'estic fins ---------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------- aquí :-p

REFLEXIONS SOBRE UN "GRAN" VICI

La representació social del tabac, com a droga que és, està totalment relacionada amb el model de societat amb la que conviu, forma part de la nostra realitat cultural i per tant, es modifica i madura amb aquesta.
El tabac provoca entre altres: aument del risc de patir malalties cardiorespiratòries, provoca infertilitat, conté radicals lliures que envelleixen els teixits interns i externs dels fumadors actius i passius, aumenta el risc de crear cèl.lules cancerígenes...en definitiva el tabac “és dolent”, el tabac mata i això ho sap tothom, i també tothom sap que fumar ara “queda” malament, no està en la moda, en les tendencies que es porten. Aquest coneixement colectiu i la relació que tenim amb el tabac com a idea, objecte social valorat e clasificat, és en esència la representació social actual de la pràctica de fumar; molt diferent a la de fa uns quants anys on era l’home fort i la dona sofisticada els que fumaven, era signe de virilitat i de classe, era un hàbit socialment acceptat i valorat positivament. (Més en els homes que en les dones)
Vivim en la societat de la salut, de la cuida i preocupació pel estat físic i mental, i cada cop més la gent aposta per una dieta, una manera de viure i de fer saludables. Aquest canvi de mentalitat colectiva en general, també ha afectat al tabac, i portar una vida sana implica desfer-se de vicis nocius com fumar. Els avanços mèdics a més a més han permès i fet saber a la població exactament com afecta l’alquitrà, la nicotina i el monòxid de carboni al nostre cos, com repercuteix fisica i psicologicament.
Qui provoca aquest canvi de mentalitat? Els governs i les grans empreses multinacionals impulsades pels principals medis de comunicació (televisió, radio, diaris, revistes, llibres). Per una banda venen un producte altament adictiu i per altre generen pensaments e idees contradictòries respecte a aquest, creant campanyes de sensibilització i “desintoxicació”. Per exemple, ara en cada paquet de tabac trobem l’esquela de torn recordant-se que la nostra vida serà i està sent un fàstic pel fet de fumar tabac, es prohibeix la pràctica d’aquest en la majoria de llocs públics, es fan campanyes de prevenció, llibres per deixar de fumar, cursos per deixar de fumar...i tot un seguit de missatges en massa amb la mateixa idea: “ el tabac és dolent”.
La gran paradoxa és que es continuen venent paquets de tabac a la gran majoria de llocs públics, inclouent bars d’hospitals , quioscs, supermercats i es que el tabac genera molts diners, i el govern és el primer en beneficiarse’n. Aquest obtè dels fumadors uns 450 millons d’€ a l’any, la qual cosa ens fa sospitar que la manca d’efectivitat que estan tenint les mesures adoptades no vingui relacionada amb la necessitat econòmica.
La idea no es nova pel que fa a coneixement, és a dir no és que el tabac ara sigui més dolent ( malgrat alguns rumors que afirmen que les grans tabacaleres han modificat la fórmula perquè provoqui més adicció) i que abans no matés, abans matava igual però la societat tenia un altre tipus de representació social respecte al tabac, la abans mencionada.
Així doncs tenim un background que ens diu que fumar està socialment ben vist i ens arriben de cop missatges contradictoris en referencia a aquest. Anem incorporant la nova informació al voltant del mateix nucli figuratiu que és el tabac, modificant les nostres idees respecte a aquest. Aquest és un procés que es fa a nivell colectiu i que cada persona després individualitza segons la propia estructuració dels esquemes que té respecte al tabac.
Aquesta transformació està siguen progressiva i el nucli central d’aquesta no s’està veient en general massa afectat, només cal veure algunes dades: El 60% de la població 1r mundista ha estat o està actualment “enganxat” a la nicotina i es xifra al tabac com a causa nº 1 de víctimes mortals al 1r món. Perquè malgrat la massa d’informació contradictòria que ens arriba, continuem fumant, els joves es continuen enganxant i la gent continua morint.. Així doncs crec que ens trobem en un im-pass entre la antiga concepció del tabac amb la nova; la conscienciació hi és però no ha arribat a provocar un canvi brusc.
Les implicacions i relacions que hi ha entre l’estudi de les transformacions de les relacions socials i l’estudi dels fenòmens culturals són múltiples. Ja que, la cultura la forma eminentment el colectiu de persones que s’identifiquen sota el mateix tipus de coneixements, ideologies etc... i les representacions socials existeixen perquè les persones les tenen, hi interactuen i hi participen activament a modificarles o a conservarles. Quan les modes i tendencies d’una societat varien, la cultura madura amb elles i juntament amb aquestes modificacions es dónen per força molts canvis en les representacions socials que cada colectiu tenim enfront de tots els múltiples “objectes” que apareixen, desapareixen i varien al llarg d’aquest procés. Un exemple molt clar és el fet de que fa uns 10-15 anys, els ”dolents” de les pel.lícules eren russos, i es creaba una representació social d’aquests molt definida, es formava un prejudici: eren perillosos, freds, sense sentiments etc...els “dolents” eren russos perqué tot just es sortia de la guerra freda, del aïllament de Russia etc...ara han canviat els papers i els “dolents” són els àrabs. Aquest canvi en la representació social del que és un “dolent” no ha sorprès a ningú ja que els propis aconteixements del món estan girant ara mateix sobre aquest poble, i tots hem anclat les noves informacions al respecte. Les persones creem, fem i desfem a través de la comunicació aquestes representacions socials compartides, i sense aquest coneixement sobre el qual poder apoyar les noves infomacions que ens dóna el dia a dia seria impossible viure.

RECUPEREM GRANS OBRES MESTRES DEL PASSAT O PRIMERS PINITOS DE L'OMAR AMB EL PHOTOSHOP

Jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
però jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
en fi...sobren les paraules

Racionalización de la suerte

Era de noche y confundió el camino, las copas durante el partido y los porros después le habían nublado las ideas y tenía que ir despacio, pues las luces de la carretera y los edificios de alrededor, se juntaban formando sinuosas líneas que le mareaban y le confundían para continuar. El capullo del BMW no paraba de arrimársele y la gente parecía ir lentísima, arranca ya! Un cigarro medio consumido yacía desde hacia minutos en su mano aún cuando estaba pensando que mejor fumarse un piti para despertar. Hacía minutos que iba en el coche y aún no había encendido la radio, cuando por costumbre, es lo primero que hacía en el día justo al subir. Sintiendo ésa culpabilidad inexplicable de cuando iba morado, cerró las ventanas, para que los cristales le protegieran de las miradas ajenas, que aunque ven igual parece que no les llamas tanto la atención. ¡Otra vez ese sudor frío, tranquilo! Si no pasa nada, tú abre los ojos que no pasa nada. ¿Era eso un sitio libre? ¡Ya estaba en casa, él controlaba la situación! ¡Eso de no poder beber cuando conducía, no era para él! Al menos no esta vez…

LA ESTAFA SILENCIOSA

 
Resulta que al final conseguimos irnos de casa de nuestros padres, el plan pintaba genial, cuatro jóvenes de unos veintitantos en un chollo de piso en la zona alta de Barcelona. Conseguimos muebles de amigos, de la calle o de familiares generosos y aprovechamos al máximo lo que pudimos sacar de nuestro antiguo hogar; el secador de pelo, esa vajilla cutre que alguna madre detestaba, toallas, sábanas del año de la castaña y el ordenador. Ése compañero indispensable para la mayoría de jóvenes que pueden acceder a uno y nosotros no éramos la excepción…es más éramos y somos consumidores habituales … adictos a él si pensamos en el síndrome de abstinencia que a veces nos provoca.
Ya que teníamos ordenador y suficiente pasta como para pensarlo, nos pusimos internet, 1 mega de ancho de banda con llamadas nacionales gratis…les suena? Sí, la compañía reina nos había engullido en su circo de facturas y costes de línea base por ser el gran ejemplo del monopolio en este país. Y ya que las lineas son todas suyas, mejor contratarla a ella que aunque más cara nos daba esa falsa seguridad que a veces desprende lo que perdura y has visto desde pequeño. Estuvimos unos meses con ella…la verdad es que nos trató bien..cada mes su factura nos caía como una losa encima de nuestras cabezas de trabajadores a media jornada o peor…y aunque teníamos a veces muy mala recepción teníamos recepción, nunca falló. Pero claro, queríamos más…. Y la suculenta propaganda de otras compañias disfrazadas de libres o independientes que sobreviven gracias a las líneas que la reina les deja, captó nuestra atención. JAZZTEL llamó un día y yo contesté, me contaron que sin coste alguno podían enviar-me una solicitud a casa para acceder a sus servicios de internet adsl, nada menos que 20 megas por menos de lo que pagábamos! Así que dije que sí, que me mandaran la información. Di mi dirección, mi teléfono y entonces me preguntó el DNI y mis primeros 10 números de la cuenta….sospeché, le repetí que yo no quería ningún tipo de vínculo, es decir, solo quería tener la carta de solicitud en casa y decidir cuando mandarla si al final decidíamos quedarnos con ellos. Al cabo de unos dias llegó la carta, la guardé en el cajón para tenerla a mano por si al final nos quedábamos con ellos.
A la semana internet falló, no funcionaba en ninguno de los tres ordenadores que tenemos en casa y llamamos a TELEFÓNICA…tras unas 15 llamadas (agotadoras y desesperantes) conseguimos la verdad, JAZZTEL sin ningún tipo de permiso de mi parte nos había dado de baja de TELEFÓNICA!! Llamamos a JAZZTEL para asegurarnos y si, resulta que me habían hecho un contrato verbal que estaba grabado, (me pregunto porque solo graban un trozo de la conversación) y todo lo de la solicitud era una pantomima que no servía para nada! Lo más fuerte e inquietante es que tenían mi número completo de la cuenta, como la habían sacado? Ya no existe eso de la privacidad de la información personal? TELEFÓNICA le había dado mi número??!!

Éstas y mil preguntas más me saturan el cerebro cada vez que pienso en ello, es irritante, angustiante, desesperante… el timo diario al que nos vemos inmersos en este mundo de trabajadores que trabajan a comisión y de empresas sin ningún tipo de respeto por el cliente…Podría empezar una batalla legal contra JAZZTEL, pero se que una chica como yo sólo se daría de golpes contra el muro de teleoperadores jerarquizados y mal pagados que configuran la “atención al cliente” de este tipo de empresas.

Es la estafa silenciosa, en la que estoy segura que cada día se ven miles y miles de personas en este país…de que sirven las nuevas leyes si no hay recursos para que puedan ser cumplidas?
Como colofón final, solo decir que ahora tenemos que quedarnos con JAZZTEL si no queremos perder el número, el tiempo (unos tres meses sin internet y unos dos sin teléfono) y el dinero.

LOST

Una vez finalizado el tercer visionado de las tres temporadas...que tendrá esta serie, más allá de mero objeto de entretenimiento, que aún sigue suscitándome dudas, emociones y conversaciones sin fin sobre los motivos, teorías y especulaciones que rigen su argumento. Ante la mirada desdeñosa de una pequeña parte de mis amistades, mi cerebro sigue relacionando involuntariamente cosas o sucesos de mi día a día con esta genial serie, a saber: los números en cualquier parte 4,8,15,16,23,42, dharma...---un bar abierto en Marina con el tendencioso nombre de Bharma, el nombramiento de filósofos o pensadores populares tales como Locke o Rousseau ya no son solo eso...ahora su nombre va acompañado de un aura que solo los que hayan visto la serie sabrán de que hablo.
Y aún quedan 6 meses para el comienzo de la cuarta temporada, y no dejo de pensar en que sorpresas y decepciones(porque siempre las hay)nos tienen preparadas Abrams y compañia....larga vida a las series

Namaste and good luck