50 ANYS

50 anys…desde els meus 23 es veuen bastant lluny…com seré quan tingui 50 anys? Encara estaré viva? Fills? Feina? Futur...

la meva mare dimecres va cumplir els 50 i avui ho celebrarem amb una festa que espero que per ella sigui inolvidable…ella se’n recorda de que quan tenia la meva edat pensava el mateix…que que lluny que quedaven…tant que semblava que no arribarien mai…

a mi aquesta sensació m’ha pasat bastants cops…la de pararte a pensar en com estàs ara i de com estaràs en un periode de temps futur en alguna cosa en concret (carnet de conduir…de com seria jo conduint,abans de tenirlo…i ja fa 4 anys!! De la meva vida en parella, de familiars que estaven malalts i ja ens han deixat..de com seria la vida sense ells…i ja hi som..) la grandesa és que quan et trobis en aquest futur has de tornar a reflexionar i veure que ja hi ets, que ho has aconseguit…potser de la manera o no de com t’ho imaginaves…

crec que s’ha de reflexionar sempre que es pugui de la propia situació, valorar el que tenim, viure-ho!! Ja que quan menys t’ho esperis ja no hi serà i no ho hauràs viscut amb plenitut…aprofitem el present i no deixem que simplement “passi”

ara si, FELICITATS MAMA!!!!