Després d'un llarg silenci, el cementiri prén vida. 3 dies i més de 500 km ens han portat al rovell de Euskadi...boira, humitat, frondositat, i un idioma que no es pot desxifrar ni que ho intentis amb moltes forces!! hem passat d'un clima d'agobio, xafugor, un sol que te cagues i molt fatxa suelto..joder amb les nacionals de huesca!!!!(un camió que portava una escultura d'un aguila franquista a dalt de tot del camió casi ens treu de la carretera, i no és una exageració!!!) hem passat a la tranquilitat, vegetació i elegancia que té aquest país del nord, Euskadi...fins ara per mi desconegut...allà van algunes fotos del que portem d'aquest viatge de renovació, positivisme i retrobada :-)
3 comentarios:
uoo quina meravella de fotos! deu ser la reostia! :D
on dormiu?
es car aixo?
o val la pena anar-hi?
PTONS!
Ei! Estava avorrida a la feina i he pensat que potser havies escrit alguna cosa... i sí!
Me n'alegro que tot vagi bé. Jo treballant però l'última d'agost finalment sí que me'n vaig a Berlín.
Què dir-te d'Euskadi. Mon germà està per allà i a mi m'encanta, tot i que encara em falta molt tros per patejar. Et recomanaria poblets i tal però no sé ni si ho llegiràs.
Quedem a la tornada. Ja saps qui sóc???
Berta.-
Bones!! M'alegro que tot us vagi bé!! ^_^. Només volia dir que... Edu, no sé si es el viento o qué, pero en la 2a foto se teve muy "contento"!! ;o)
Publicar un comentario