REFLEXIONS SOBRE UN "GRAN" VICI

La representació social del tabac, com a droga que és, està totalment relacionada amb el model de societat amb la que conviu, forma part de la nostra realitat cultural i per tant, es modifica i madura amb aquesta.
El tabac provoca entre altres: aument del risc de patir malalties cardiorespiratòries, provoca infertilitat, conté radicals lliures que envelleixen els teixits interns i externs dels fumadors actius i passius, aumenta el risc de crear cèl.lules cancerígenes...en definitiva el tabac “és dolent”, el tabac mata i això ho sap tothom, i també tothom sap que fumar ara “queda” malament, no està en la moda, en les tendencies que es porten. Aquest coneixement colectiu i la relació que tenim amb el tabac com a idea, objecte social valorat e clasificat, és en esència la representació social actual de la pràctica de fumar; molt diferent a la de fa uns quants anys on era l’home fort i la dona sofisticada els que fumaven, era signe de virilitat i de classe, era un hàbit socialment acceptat i valorat positivament. (Més en els homes que en les dones)
Vivim en la societat de la salut, de la cuida i preocupació pel estat físic i mental, i cada cop més la gent aposta per una dieta, una manera de viure i de fer saludables. Aquest canvi de mentalitat colectiva en general, també ha afectat al tabac, i portar una vida sana implica desfer-se de vicis nocius com fumar. Els avanços mèdics a més a més han permès i fet saber a la població exactament com afecta l’alquitrà, la nicotina i el monòxid de carboni al nostre cos, com repercuteix fisica i psicologicament.
Qui provoca aquest canvi de mentalitat? Els governs i les grans empreses multinacionals impulsades pels principals medis de comunicació (televisió, radio, diaris, revistes, llibres). Per una banda venen un producte altament adictiu i per altre generen pensaments e idees contradictòries respecte a aquest, creant campanyes de sensibilització i “desintoxicació”. Per exemple, ara en cada paquet de tabac trobem l’esquela de torn recordant-se que la nostra vida serà i està sent un fàstic pel fet de fumar tabac, es prohibeix la pràctica d’aquest en la majoria de llocs públics, es fan campanyes de prevenció, llibres per deixar de fumar, cursos per deixar de fumar...i tot un seguit de missatges en massa amb la mateixa idea: “ el tabac és dolent”.
La gran paradoxa és que es continuen venent paquets de tabac a la gran majoria de llocs públics, inclouent bars d’hospitals , quioscs, supermercats i es que el tabac genera molts diners, i el govern és el primer en beneficiarse’n. Aquest obtè dels fumadors uns 450 millons d’€ a l’any, la qual cosa ens fa sospitar que la manca d’efectivitat que estan tenint les mesures adoptades no vingui relacionada amb la necessitat econòmica.
La idea no es nova pel que fa a coneixement, és a dir no és que el tabac ara sigui més dolent ( malgrat alguns rumors que afirmen que les grans tabacaleres han modificat la fórmula perquè provoqui més adicció) i que abans no matés, abans matava igual però la societat tenia un altre tipus de representació social respecte al tabac, la abans mencionada.
Així doncs tenim un background que ens diu que fumar està socialment ben vist i ens arriben de cop missatges contradictoris en referencia a aquest. Anem incorporant la nova informació al voltant del mateix nucli figuratiu que és el tabac, modificant les nostres idees respecte a aquest. Aquest és un procés que es fa a nivell colectiu i que cada persona després individualitza segons la propia estructuració dels esquemes que té respecte al tabac.
Aquesta transformació està siguen progressiva i el nucli central d’aquesta no s’està veient en general massa afectat, només cal veure algunes dades: El 60% de la població 1r mundista ha estat o està actualment “enganxat” a la nicotina i es xifra al tabac com a causa nº 1 de víctimes mortals al 1r món. Perquè malgrat la massa d’informació contradictòria que ens arriba, continuem fumant, els joves es continuen enganxant i la gent continua morint.. Així doncs crec que ens trobem en un im-pass entre la antiga concepció del tabac amb la nova; la conscienciació hi és però no ha arribat a provocar un canvi brusc.
Les implicacions i relacions que hi ha entre l’estudi de les transformacions de les relacions socials i l’estudi dels fenòmens culturals són múltiples. Ja que, la cultura la forma eminentment el colectiu de persones que s’identifiquen sota el mateix tipus de coneixements, ideologies etc... i les representacions socials existeixen perquè les persones les tenen, hi interactuen i hi participen activament a modificarles o a conservarles. Quan les modes i tendencies d’una societat varien, la cultura madura amb elles i juntament amb aquestes modificacions es dónen per força molts canvis en les representacions socials que cada colectiu tenim enfront de tots els múltiples “objectes” que apareixen, desapareixen i varien al llarg d’aquest procés. Un exemple molt clar és el fet de que fa uns 10-15 anys, els ”dolents” de les pel.lícules eren russos, i es creaba una representació social d’aquests molt definida, es formava un prejudici: eren perillosos, freds, sense sentiments etc...els “dolents” eren russos perqué tot just es sortia de la guerra freda, del aïllament de Russia etc...ara han canviat els papers i els “dolents” són els àrabs. Aquest canvi en la representació social del que és un “dolent” no ha sorprès a ningú ja que els propis aconteixements del món estan girant ara mateix sobre aquest poble, i tots hem anclat les noves informacions al respecte. Les persones creem, fem i desfem a través de la comunicació aquestes representacions socials compartides, i sense aquest coneixement sobre el qual poder apoyar les noves infomacions que ens dóna el dia a dia seria impossible viure.