PEEEEEEEROOOO...........NO

la nit d'ahir era, o podia haver arribat a ser un " somos una caca y este año ha sido una mierda...peeeeeeeeeroo pasamos a la final" i no. Ni això. Ara, amb el tema més en fred ja ha arribat la coneguda resignació...ara a deixar passar les jornades, que el Madrid guanyi d'una puta vegada...començarà el ball dels noms, tan famós a Can Barça...Mourinho?Guardiola?!?Rafa Benítez ?:-) tant de bo...esperem que hi posin "un par" i la gent que se'n hagi d'anar se'n vagi d'una puta vegada, fora edmilson, fora ezquerro, fora pero yaaaa ronaldinho (que ara corre el rumor que es vol quedar!!!! huiddd!!!)fora thuram, fora zambrotta, fora gudjohnsen, oj.....esque només es salva pel meu gust:
- Xavi
- Iniesta
- Puyol
- Messi
- Bojan
-Touré
- Valdés i Abidal...estirant molt ja...

i ya. La resta adeu, moltes gràcies, pero adeu....Ale, un any més sense res joder...Fi d'un cicle prometedor i decebedor....Adeu Rijkaard, et trobarem a faltar...una miqueta....
"Felicidades a los jugadores?????"

GRIP...ENCOSTIPAT...PUTADA

si, estic amb un encostipat d'aquells que tens tortículis i tot...mocs, et ploren els ulls, d'aquells que et passaries el dia deambulant per casa com un cadàver amb vida...però això ja ho vaig fer ahir i avui m'ha tocat anar a treballar. Tinc el nas pelat i vermell...i mocarme comença a ser cosa de malabaristes per tocar la part del nas encara no estigui del tot jodida....Frenadol Hot Lemon ha estat un aliat que recordaré per pròximes missions, i el Paper de Water, sempre atent, sempre lleial, que des de fa temps que va provocar un cop d'estat als kleenex, (amb el plàstic entre les cames van fugir a terres més pròsperes) sempre ha estat al meu costat :-)

Recordeu la broma del clac,clac,clac,clac de les espases del rei Theoden en plan "por sueeeerteeee" doncs m'imagino la mateixa paranoia amb els supervivents del poble kleenex...."por kleeeeneeex!!!" jajajajaja!!!!

Ai...no, en sèrio, no tinc febre ;-)

LOST 4X09

i per fi va arribar el moment!!potser perquè el vaig veure després que tothom em digués que era èpic,.. el capítol em va semblar només genial ;-) a part de les coses que després diré que per mi, ens hauríem de quedar d'aquest capítol, destacaria a Hurley. Per mi, desde finals de la tercera, cada cop va prenent més confiança i comença a creure més en si mateix, en el que sap i en el que veu, i serà un dels personatges que més joc, i bon joc, començarà a donar...intentar separar a Sawyer i a Locke no es moco de pavo!!!(no creieu que a Locke se li en va una mica al apuntar amb l'arma a Sawyer???en dir, Hurley stays with us crec que hauria sigut suficient...)

coses que em pregunto o que constato...

- Ens preguntàvem com collons Sayid havia arribat a l'extrem de treballar per Ben...confirmem que és la vella venjança, per la mort de Nadia.
- Com actuarà ara Desmond? Perquè ell també vol l'humillació i ..perquè no dir-ho destrucció de Charles Widmore, però està clar que no estarà massa d'acord amb el tipus de venjança que té pensat Ben, és a dir, matar a la Penny.(Alex, ciao!...la veritat es que tampoc m'h a importat massa la pèrdua...)
- El fum té sentiments?...la imatge de el bosc devorant als treballadors widmore m'ha recordat molt a l'escena de la tercera del Señor de los anillos, quan el bosc acaba amb els orkos, uruk-hai, hombres del norte etc...Em fa pensar que el fum no atacarà als que van amb Ben...Sawyer i Claire corren perill?no dic Aaron perquè ells que sobreviu al final...
-Per fi Jack se'n adona que Locke tenia raó..."Were you ever, gonna take us off this island?...No..."ha costaaaaao!!!olé Bernard sapiguent Morse....I què li passa a Jack?aquí va començar la seva adicció als medicaments?la cara de Juliet em fot...fa cara de..ya me lo venia a venir...doncs si ho veia venir i per tant estava d'acord amb Ben i locke dient que aquests no estaven allà per rescatarlos..perque el desacredita fins a moment?
-Ben es desperta al mig del desert del Sàhara, sol, sense saber d'on con ha sortit ("Cómo ser Benjamin Linnus" ;-) )amb un anorak que posa Halliwax amb un símbol de Dharma que desconeixíem...no sap en l'any on està exactament...joder, i deien que no era ciència ficció....

nico, dani...espero respostes!!! :-p que us va semblar?

IDA Y REGRESO....

que maca es veu Barcelona des del aire...

MADRID

Ahir vaig estar a Madrid tot el dia per qüestions de feina i no em puc deixar de recomanar l'exposició que estem preparant i que avui es pre-estrena. "Madrid 2 de Mayo, un pueblo, una nación" Recordeu aquelles llargues classes d'història, que si Napoleón, que si Murat, que si Goya pintant, que si Carga de Mamelucos etc... doncs aquesta exposició seria un bon resum de tots els fets que van rodejar els fets de Maig, els enganys de la corona, la invasió de l'exèrcit francés, el sufriment d'un poble que es va sublevar...hem aconseguit vestits i armes de l'època i hem muntat situacions, amb sons, jocs de llums etc... hi ha pel·lícules de recreació i muntatges molt xulos...i tot això avalat per Arturo Perez Reverte, que podrà ser moltes coses però si alguna cosa en sap és d'història de guerres i més en concret espanyoles. Si teniu la oportunitat, estreneu l'AVE i veniu a l'exposició, només val 6€ i refrescar el coneixement del passat mai està de més...us espera informació de qualitat i una escenificació de luxe, no us ho perdeu!!

MOVIL FILM FEST

Menys d'un minut, rodat amb un movil, sense guió, original e inèdit....aquestes són les premises per a la nova edició del Movil Film Festival , pots guanyar un viatge per a dues persones al Brasil per anar al festival a presentar el teu film, a part t'ofereixen una campanya valorada en 30000€ per promocionar el curt! Tot s'hi val, i si no mireu un dels guanyadors de l'any passat...

Otters holding hands cute Loutre zoo
Cargado por yokatai

és una monada!!!!!! Si em passa alguna cosa sorprenent els pròxims dies ho enviaré...ah! màxim fins al 30 d'Abril per presentar-se!

BARÇA

Si...avui, jornada decisiva....els qui passeu per a qui us proposo una porra...ara es veurà qui realment encara confia o qui ja té en el cap els pròxims fitxatges d'estiu...

Jo proposo el sempre clàssic i trist 0-0...

Avui al Mundo Deportivo intentaven pujar-me la moral en que si el Rijkaard té una táctica secreta i no se que més...que si el Messi titular, que si Deco està supermotivat....en fi, avui han de demostrar que es mereixen que continuem dirigint la nostra atenció setmana a setmana cap a la caixa "tonta"...

em costa...va...no....si...va, ho diré...FORÇA BARÇA!!!!!...

SANT JORDI

Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila amurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s'engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d'ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei.

Ella s'acomiada sense vacil.lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se'n va cap al bosc.
De cop i volta es troba un jove caballer, armat de cap a peus, portant una llança punxaguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.

Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l'esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac.

En aquell punt, un esbufec del drac entemordí la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l'ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang.

I es per això que et passes la infantesa i l'adolescència patint perquè el noi/noia que t'agrada et regali el preuat botí...una rosa o un llibre...Per part meva ( i de més d'un ;-) ) és el primer any de la meva vida que tindré una rosa formal i formosa ;-)

Us desitjo un feliç Sant Jordi!!!!!!!

SUMMER CASE

Particularment no es dels festivals que em vinguin més de gust...Dani perque vegis una mica poso el cartell i els que per mi valen la pena....clar que tornem a estar en les mateixes... la majoria ni idea...!!

2manydjs	Kings Of Leon
Biffy Clyro	Kooks
Blondie	Long Blondes
Breeders	M.I.A.
Cadence Weapon	Magnetic Fields (Gira Presentación)
Campesinos!	Maxïmo Park
Cornelius	Mogwai performing ''Mogwai Young Team''
CSS	Mystery Jets
Edwyn Collins	One Night Only
Etienne de Crécy live	Patrice
Foals	Pete & The Pirates
Grinderman	Planetas
Hirdrogenesse	Primal Scream
Ian Brown	Shout Out Louds
Interpol	Tiga
Juan Maclean Live	Verve
Kaiser Chiefs	We Are Scientists
Raveonettes	Santogold
Sex Pistols

enfin serafin jo aquest any veig un FIB, primavera i potser el viñarock a veure Kiko Veneno i una miqueta de rumbita...és el festival més barato i el que per mi hi pot haver-hi més bon rollo i festa...

KEITH HARING

Si us dic Keith Haring, molta gent no sabrà del que parlo però al mirar la imatge tothom la reconeixerà a l'instant. Aquest artista com pocs d'altres...véase Andy Warhol, Miró, Mariscal, Van Gogh.... ha aconseguit formar el seu signe d'identitat, la seva icona... un traç inconfusible, un dibuix plagiat e utilitzat fins a la sacietat, uns dibuixos atrevits, coloristes, sense embuts, trencant esquemes, destructius, caòtics, grans exemples del nou art de S.XX...
Keith Haring va morir al 1990 de SIDA i aquest any hagués complert 50 anys. Al Centre Cultural de la Caixa Terrassa (Direcció:Rambla d'Egara, 340, Terrassa) li rendeixen homenatge i han aconseguit reunir la obra completa en paper d'aquest gran artista que estarà exposada GRATIS fins al 18 de Maig. (Horari De diluns a dissabte de 18 a 21h i diumenges de 15 a 20h)

PRIMAVERA SOUND

Del 26 de Maig al 1 de Juny es celebra com cada any el Primavera Sound a Barcelona. Pel meu gust aquest any el cartell és massa...com dir-ho....que no conec a ni el papa! Estic massa allunyada de les ones indie-electro-pop actuals? Estaré passada de moda....bé, segurament si...i els clàssics indiscutibles dels 90 s'han quedat en mi i no tenen ganes de deixar lloc a nous artistes...Per tant, pagaré la millonada que fasci falta per anar al que per mi és la cita indiscutible d'aquest festival.... comença amb P....P de PORTISHEAD
Aquesta banda que malgrat ha sonat tant només ha tret tres CD's originals d'estudi des del 1991 que es van formar: Dummy, Glory Times i Portishead, amb cançons inolvidables com Glory Box, Only You o Sour Times. Estrenen el seu quart disc en el festival, l'album es diu Third i sona més electrònic, menys melancòlic, més anada d'olla...ah! i l'edició especial que actualment venen de l'album incorpora un USB d'1 Giga amb la ja clàssica "P" amb totes les cançons + el CD + videoclips + fotografies + un encuadernat bastaant guay. Valdrà la pena:-)

PARECIDOS RAZONABLES

Omar, sento plagiar-te la secció però aquest parecido fa molt de temps que em balla pel cap i crec que tu mai el posaries..:-p....Ben Linnus i el cantant de Radiohead Thom Yorke!!Potser no he trobat les fotos adequades pero s'hi assemblen un huevo!!

FRACTALS

si esteu cansats del vostre fons de pantalla, necessiteu una imatge per a montar alguna història, voleu un canvi de decoració de les parets de la vostra habitació o simplements gaudiu del visionat de bones imatges us recomano aquesta pàgina, no té desperdici...hi ha imatges tipus tecnològiques i d'altres més paranoiques...n'hi ha més de 300..

LOST

WARNING! WARNING! WARNING!

SPOILERS A DISCRECIÓN

Falten quatre dies perque poguem veure el capítol 9 de LOST: The shape of things to come, que serà el primer dels cinc capítols més que ens depara aquesta quarta temporada. El nom dels capítols com sempre, la mar de tendenciosos perque sen’s caigui una mica més la baba i ens estrujem una mica més el cervell… a saber:

4x10- Something nice back home 1 de maig

4x11- Cabin Fever (uséase claustrofòbia) 8 de maig

4x12- There's no place like home 15 de maig

4x13- “Títol descongut” 29 de maig

Es vaticina una finale de nada más y nada menos que 2 hores!! (i no 1:30 és a dir:dos capítols junts com havien fet fins ara…)

A part la ABC ha llançat un altre web/joc en linia per anar fent boca

D'altra banda en la meva ment hi ha certes coses que crec que s’haurien de solucionar/s’haurien de veure/s’haurien d’avançar aquesta temporada:

- Walt ha de sortir…està encara a l’iilla? Està sol? Jacob l’ha reabsorbit en un sol ser? Està amagat al barco ?...

- Què passa amb Claire? Desmond té la visió d’ella pujant en un helicopter pero sabem que no torna…mor en el barco ? Michael la mata?

- Què cony passa amb Michael? Vull saber exactament que passa desde que agafa la barqueta del Ben fins que apareix en el flashback que hem vist.

- La mentida: perque tots menteixen dient que només van sobreviure 8 i al final 6 ? estan en mans d’algun xantatge?

- On estan els “other other”? S’ha de veure alguna cosa del temple o algu!!

- El famós mort..desgraciadament confirmem que es Michael: el traidor.

o Prova nº1: ningú va al funeral ja que amb el nom de Kevin Johnson ningú el coneix

o Prova nº2: Barri de negres (aquesta potser menys definitoria)

o Prova nº3: petit fragment de diari d’esquela que llegia Jack a l’últim capítol de la tercera on es llegeixen les lletres John…que abans no enteniem però que ara prenen sentit.

o Prova nº3: en el futur ningú veiem que ningú, ni el seu propi fill i mare volen saber res d’ell……causa probable de la mort: suïcidi.

- Jacob és el pare de Jack?????Quan, com i perque!!!

- I com a remate final crec que acabara l’últim capítol d’aquesta temporada amb el fet traumàtic o desastrós en el que jack pren consciencia de que ha estat un error anarse’n i que han de tornar…

Gaaaaaanes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

P.D.: si no havíeu vist la imatge de dalt, amplieula

CAP6-Y RENACER :-)

y salir de la mierda, y que salga el sol y dejar que te llene, y olvidarte de lo olvidable y volver a sonreir y a disfrutar de las sonrisas

bajar del dramatismo y entrar al realismo, dia a dia, paso a paso

nadie te enseña pero es real

gracias a la razón, la mente y la inteligencia...gracias al compartir y al reflexionar

CAP5-BAJAR DE LA NUBE DE TORMENTA....

Cuando llevas tiempo regulando el control y la autoridad es difícil recobrar tu anterior posición. Es difícil retomar la confianza…y toda la aceptación y paciencia no se te devuelven cuando eres tu quien la necesitas...y eso es muy injusto…pero me callo, porque hablar de justicia es inútil, solo sirve para lamentarse, ya que no ofrece ninguna solución ni actuación decente, solo sirve para posicionar el hecho, describirlo, tal vez clasificarlo moralmente pero ya esta…así que hay que declararlo, hay que poner sobre la mesa el trabajo y el esfuerzo hecho, y confiar en que la otra parte reflexione y recuerde…bendita memoria…

Y cuando ya te acostumbras a la normalidad estable, y empiezas a confiar otra vez, y se forman nuevas expectativas y sueños, nuevos proyectos…entonces es posible y probable que venga otra vez...la catástrofe…y ya no hay excusa para contar al mundo conocido o eso al menos crees…te encuentras sola y estúpida de haber confiado, esperado y soñado…y también piensas que no puedes más, que eso es la gota que colma el vaso, que te retiras y lo dejas a su suerte, que tu no tienes porque pasar por esto, que tu vales mucho mas y te mereces mucho mas…y es allí, justo allí cuando se empieza a forjar la coraza…si se decide continuar hay que afrontar que ya no vas a ser más la misma…al menos al principio…y eso es algo que el otro tiene que aceptar…ya que igual que no se puede hacer de día y de noche al momento…el ser necesita de tiempo para reformular su realidad...nuevos puntos de apoyo, nuevos hechos con tiempo que ayuden a cimentar otra vez la vida…esa añorada vida, que tampoco se tenia al principio pero que se empezaba a vislumbrar y esperar…se tenia como posible…y te la arrebatan sin haber catado…

CAP4-ESPEJOS

Y que hay de los viejos conocidos? Las miradas escudriñan, buscan brillos de conexión, de complicidad…se sorprenden… no dan crédito Al mirarlos a la cara…ves ese espejo, el del mundo real, el de un pasado real…y ves…cuando en un tiempo serian tus propios argumentos saliendo de tu boca los que revocarían todas tus pretensiones actuales…es en ese momento cuando ves que el limite existe, y que esta ahí mismo…a tu izquierda y no a tu derecha como deseabas o esperabas…giras tu cabeza y piensas…Como he llegado aquí? Yo que creía firmemente en nunca volver…

Y una vez visto el reflejo reformulas la realidad….Se pueden mover los limites? Hay partes que compensan los picos de otras? Pensar eso tal vez es pensar desde dentro del engaño…y la pregunta y la duda acecha tu mente otra vez…

Soy yo?

CAP3- POST-…

No recuerda nada….y si recuerda, no quiere volver allí…comprensible…pero mi ser si quiere volver allí con él, con el él de ahora, quiere volver, enseñarle y luego continuar… se cree que no se puede continuar pero si se puede…y toda esa mierda se acumula en algún lugar estratégicamente escondido…se va llenando y no se sabe su límite…solo rebosará a la primera de cambio…ahí es nada…

Moraleja: volver y dejar claro….aunque duela…

CAP2-FRÍA CATARSIS

Debiera ser así la felicidad?

Debiera ser así la vida?

No lo creo, lo dudo.

Siempre hay sufrimiento, cierto…pero como saberlo si nunca se sale de él? El enfriamiento no compensa a las mentes con memoria, la memoria lo puede todo.

Dosis de amnesia solo alargaran algo que ya fue…y que no puede seguir así

CAP1-DE CUANDO TODO VALE

Y yo más…no podrás conmigo…

Tú ataca, yo fríamente morderé tu escondida entraña para hacerte desangrar…gota a gota, no escaparás…te conozco…se dónde y cómo…el ser mas cruel asomará por mi boca y no tendrá en cuenta nada, no verá más allá de su propia impotencia…

Pretendiendo ser mejor, huelo el césped de la esquina, de tu esquina, nunca se aprende esta lección…veo la cólera sangrando por tus ojos…en los míos lágrimas, las muy jodidas maquillan mi discurso y lo ensucian…

No caben ya racionalidades…

Cuando falló el ser?...dónde estás? Dónde estoy?

Como mantenerse en una realidad racionalmente comprensiva en los momentos en que tu propia integridad está en entredicho? No hay mano amiga a la que sujetarse, no hay marco contextual al que agarrarse…solo tu consciencia dolida y machacada intentando sortear las flechas para llegar a la superficie…una superficie cada vez mas distorsionada…tan solo unos minutos me separan de la claridad, lo se, ahora lo se… pero después de estos minutos ya no hay conflicto, no hay memoria ni recuerdo…y en ese momento quien osa volver allí? Cuando lo único que se quiere es normalidad...vida.